Ahir ens aixecàvem amb una nova notícia de maltractament animal: “Abandonen a una gossa amb els ulls enganxats perquè no pugui seguir-los”; al que s’ha de sumar-se la recent sentència que vam conèixer poc abans de finalitzar l’any, per la qual el Jutjat Penal de Barcelona havia condemnat a un any i mig de presó als responsables d’una botiga de mascotes per maltractament animal continuat.
I no són les úniques notícies relacionades amb el maltractament animal, si fem un repàs de 2019, trobem, entre altres, els següents titulars: “Un jutjat condemna a sis mesos de presó a la propietària d’un gos per deixar-lo morir al terrat” ; “Un home condemnat per maltractar i deixar a la vora de la mort al seu gos no es lliurarà d’anar a presó”; “La jutge prohibeix la tinença d’armes i animals al caçador que va torturar a la gossa ‘Ànima'”; o “Un veí de Gran Canària mata la seva gossa per fer les seves necessitats a la casa”
Les últimes notícies, ens porten irremeiablement a qüestionar-nos si la població del nostre país està realment conscienciada contra el sofriment animal, i si per part de l’Estat es posen els mitjans suficients per aconseguir-ho.
Originàriament, el nostre Codi Penal no castigava cap d’aquestes conductes, centrant-se en la caça i pesca il·legals, fins que en la reforma de 2004 s’introdueix, de manera molt tímida, un article que sanciona les conductes més greus contra els animals domèstics. No és fins al 2015 quan s’introdueix una autèntica reforma al respecte, més extensiva, però que no recull la totalitat d’actes de maltractament animal. Així:
DELICTES CONTRA LA FLORA I FAUNA
Es sancionen conductes de destrucció de flora protegida, introducció d’espècies no autòctones o de caça i pesca d’espècies protegides o en perill d’extinció. Les penes d’aquests delictes es fixen entre els 6 mesos i els 2 anys de presó (penes en principi subjectes a suspensió), establint-se de forma alternativa penes de multa, i en tot cas, penes d’inhabilitació especial per a la professió. També es condemnen aquestes conductes si es realitzen amb imprudència greu.
DELICTES DE CAÇA I PESCA IL·LEGAL
Menors penes s’apliquen a qui caci, pesqui o marisquegi quan estigui expressament prohibit, multa de 8 a 12 mesos i inhabilitació per a la caça o pesca de 2 a 5 anys. Aquestes penes s’eleven, en el cas en què es posi en risc la sostenibilitat dels recursos i de l’ecosistema.
Existeix un delicte específic amb penes de fins a 2 anys per utilitzar mitjans especialment lesius per a la caça i pesca, com verins o explosius.
MALTRACTAMENT I ABANDONAMENT ANIMAL
El primer que hem d’analitzar és quins animals ha decidit protegir el legislador amb la inclusió d’aquest delicte, per la qual cosa s’estableix una enumeració que pretén delimitar supòsits límit entre animals domèstics, els quals pretén protegir, i salvatges:
- Domèstics i amansits (animals de granja)
- Races / espècies dels que estan habitualment domesticats (gats i gossos salvatges bàsicament, generant-se dubtes al respecte de nous tipus de mascotes com conills, per exemple)
- Qualsevol animal que temporalment o permanentment viu sota el control humà
- Qualsevol animal que no visqui en estat salvatge
I en segon lloc, que conductes estan prohibides i per tant penades en el nostre Codi Penal:
- Lesions greus
- Explotació sexual
- Mort
- Maltractaments cruels a qualsevol animal en espectacles no autoritzats (per tant, es permet el maltractament en aquells espectacles autoritzats, la qual cosa ha estat fortament criticat per gran part de la societat, entre ells per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona)
- Abandonament en condicions que pugui perillar la seva vida o integritat.
Finalment, es fixen diferents penes, en funció de la conducta realitzada, amb presó per als tres primers casos (sempre inferior a l’any i mig), i de multa per als dos últims. S’estableixen inhabilitacions tant per professions relacionades amb els animals, com per a la tinença d’animals que van d’1 a 4 anys.
ROBATORI D’ANIMALS
Hi ha una conducta que no s’ha recollit de manera especial en el Codi Penal, i que desafortunadament es produeix amb certa freqüència, el robatori (o apropiació) d’animals. No solament estem parlant de la sostracció de caps de bestiar, sinó d’autèntiques sostraccions d’animals domèstics principalment per a la seva venda si es tracten d’animals de raça.
En aquests casos, la concepció de el Codi és tractar a l’animal sostret com un bé més del nostre patrimoni, i en funció de la valor econòmic del mateix (sense comptar el valor emocional) estarem davant d’un delicte lleu o menys greu en el cas de furt. És funció de la conducta, a l’igual que els restants béns, ens podrem trobar davant d’un delicte de robatori o d’apropiació indeguda o qualsevol altre delicte patrimonial.
ANIMALS COM A ARMA
No volíem acabar aquest article sense referir-nos a l’altra posició que poden ostentar els animals dins del procés penal. I és que precisament en ocasions són els animals que causen un dany penalment rellevant, i en aquests casos és possible culpar el seu cuidador com a responsable:
- La utilització d’un gos (o un altre animal), especialment si és de raça perillosa, perquè ataqui a un tercer, pot ser constitutiu d’un delicte de lesions amb utilització d’un mitjà perillós. En aquests casos, l’animal es constitueix en l’arma que utilitza l’agressor per cometre el delicte.
- Manca de control dels propietaris que causa un resultat de lesions o altre. En aquest cas, els propietaris decideixen no fer cas de les més bàsiques normes de cura / precaució, generant un risc per a la societat, del qual resulten garants, i per tant, han de respondre dels danys produïts per la seva falta de control.
CONCLUSIONS
La protecció dels animals a Espanya ha donat un veritable tomb en 2015, però, la reforma del PP és insuficient, al resguardar part del seu electorat aficionats a la caça o determinats espectacles amb animals.
Es produeix un autèntic BUIT LEGAL en supòsits clars de maltractament a animals salvatges. Sense entrar a valorar la “caça” com a tal, resulta totalment impune els maltractaments a animals salvatges que res tenen a veure amb la caça, com el que va succeir a Huesca, en què un caçador es grava (per exhibir-lo a les xarxes socials ) propinant puntades i cops, i fins i tot llançant per l’aire, a una guineu que va acabant matant (veure titular on es pot observar el vídeo de l’agressió).
D’altra banda, entrar a valorar el preu d’un animal sostret als efectes de determinar la pena a imposar, esdevé totalment contrari a la REALITAT SOCIAL ACTUAL, sent obvi que el robatori d’una mascota afecta a molt més que a l’esfera patrimonial, i per tant és un element absurd per valorar el retret que mereix aquesta acció si l’animal és de raça o l’edat del mateix.
Exposat l’anterior, s’evidencia la inutilitat d’aquesta reforma per a la protecció de la vida animal en el seu conjunt (protecció de l’acció humana), tant pel que fa a la caça, i accions que haurien de quedar fora de la mateixa, així com pel que fa a espectacles autoritzats; evidenciant també la ineficàcia de l’actual regulació per conscienciar la societat contra el maltractament animal, a la vista de la quantitat de titulars que segueixen obrint els mitjans de comunicació; i fins i tot es demostra insuficient per protegir els animals domèstics donat compte de les limitades penes a imposar fins i tot en els casos de major gravetat.
A Barcelona, a 13/1/2020 per Kilian Álvarez Sáez
