Ja és sobradament coneguda la reforma produïda al Codi Penal aquests últims dies i que se n’ha fet ressò la premsa. Per això, el contingut d’aquest post no serà simplement informar-vos d’aquesta reforma, sinó dels problemes d’aplicabilitat que a la pràctica presumiblement ens trobarem en un futur.
Abans de res, estem parlant d’un delicte de FURT, cosa que significa que hi ha hagut un desplaçament d’un bé patrimonial sense el consentiment del titular. És a dir, un tercer ha sostret un objecte de la víctima. Però sempre estarem parlant de supòsits on no hi hagi ni violència ni intimidació, ni tampoc força en les coses, ja que en aquest cas estaríem davant d’un delicte de robatori. No cal dir que són ROBATORI, qualsevol atracament, però també una estirada d’una bossa o d’una joia, o també un robatori en un habitatge quan s’hagi accedit escalant o manipulant el pany.
Us deixem un link al nostre article: Diferències entre Robatori i Furt
En el delicte de furt, la llei fa una distinció important:
- Més de 400€ comporta pena de presó (6 a 18 mesos)
- Igual o inferior comporta una pena de multa
I això ho saben també els delinqüents. Per això hi ha autèntics professionals del furt que saben què sostreure per no acabar a la presó. Ja siguin els tan desafortunadament freqüents carteristes del metro o lladres de peces de roba o menjar de les grans superfícies.
Això no és res de nou, aquest elevat nombre de delinqüència (16.684 furts denunciats a Barcelona entre el gener i el març del 2022) ja s’ha intentat solucionar anteriorment amb les reformes del 2010 i 2015, sense sort.
REGULACIÓ ANTERIOR
La redacció del 2015 deia:
234.2. CP S’imposarà una pena de multa d’un a tres mesos si la quantia del que s’ha sostret no excedeixi els 400 euros, llevat que hi concorrés alguna de les circumstàncies de l’article 235.
235.1.7.ºCP Quan en delinquir el culpable hagi estat condemnat executòriament almenys per tres delictes compresos en aquest Títol, sempre que siguin de la mateixa naturalesa. No es tindran en compte antecedents cancel·lats o que ho haurien de ser.
Com veiem, ja es regulava que si es cometien 3 delictes malgrat que no excedís els 400€, s’imposaria pena de presó. El problema és que el Tribunal Suprem va supeditar l’aplicació de la circumstància de l’art. 235.1.7CP a diversos furts tots superiors als 400€ individualment, ja que el contrari resultaria desproporcional. Això era així perquè aquest article 235CP aplicava una pena de presó superior (d’1 a 3 anys) independentment de la quantia.
A tot això, cal afegir les critiques doctrinals ja des del 2010, a aquest agreujament, ja que es tindria en compte uns fets ja enjudiciats i condemnats per a una segona condemna, vulnerant el principi non bis in idem (no dues condemnes pel mateix fet) .
REFORMA ACTUAL
Ara, amb la reforma d’aquest any ens trobem que, mantenint la regulació anterior, s’ha afegit un segon paràgraf a l’art. 234.2CP:
Això no obstant, en el cas que el culpable hagués estat condemnat executòriament almenys per tres delictes compresos en aquest Títol, encara que siguin de caràcter lleu, sempre que siguin de la mateixa naturalesa i que el muntant acumulat de les infraccions sigui superior a 400 € , s’imposarà la pena de l’apartat 1 d’aquest article.
D’aquesta manera s’intenta resoldre els problemes d’aplicació de la reforma anterior. La pena no serà l’agreujada, sinó la mateixa que si es fes un sol delicte de furt de més de 400€. A més, requereix que la suma total dels imports superi els 400€.
PROBLEMES D’APLICABILITAT
El primer problema és, com ja podem intuir, quina serà la interpretació que donarà l’alt tribunal, no fos cas que, com les ocasions anteriors, quedés en res.
Tot i això, el problema principal és de pes pràctic. I és el següent: Com sabrà el jutge del nou furt les anteriors condemnes del presumpte culpable?
Resulta relativament senzill per part del Jutjat obtenir el full d’antecedents penals, però aquest no servirà per a aquesta finalitat. En aquest full, sí que apareixeran les condemnes i les concretes penes a imposar, però de forma generalitzada no es completaran totes les dades (a hores d’ara, afortunadament cada vegada menys).
És habitual trobar-nos fulls històrics penals on l’única dada sigui les dades de la Sentència i els anys de presó, però no s’indiqui si s’ha complert la pena, si està pendent o s’ha suspès. Encara menys la informació referida a la Responsabilitat Civil.
Però és que a més l’única dada que ens pogués donar una pista, la Responsabilitat Civil, tampoc no té perquè correspondre amb el “muntant acumulat”, ja que en els casos que els béns hagin estat recuperats i tornats als seus propietaris, no hi haurà condemna de Responsabilitat Civil ja que no hi ha res a restaurar.
Aleshores, quines opcions queden? Quedaria l’opció de demanar per part del nou jutjat cadascuna de les sentències dictades en cadascun dels casos anteriors.
A ciutats com Barcelona, la saturació de furts lleus de les quals és tan gran que ha portat a habilitar el torn de tarda per fer judicis d’aquest tipus, resulta força improbable que es faci aquest examen, per la falta de mitjans materials.
Haurem d’esperar a veure com es porta a la pràctica aquesta reforma i la interpretació dels tribunals.
A Barcelona, a 7 de setembre de 2022, per Kilian Álvarez Sáez
