LES CLAUS DE LA LLEI DEL NOMÉS SÍ ÉS SÍ

En aquest article analitzem i expliquem de forma clara les claus de la reforma del Codi Penal, coneguda com a “llei del només sí que és sí”, que fa unes setmanes va obtenir llum verda al Congrés dels Diputats. Tot i no haver entrat en vigor encara, ja és un fet la futura reforma del Codi Penal en matèria de Delictes Sexuals, sobre la qual ens centrarem en allò que configura l’eix mediàtic d’aquesta reforma, l’origen de la qual parteix del cas de La Manada.

Analitzarem la regulació actual, sempre des de la perspectiva jurídica (deixant sensacionalismes a part) i comprovarem quines conseqüències comportarà la reforma i si compleix les expectatives socials que aclamaven el canvi legislatiu.

PART 1. REGULACIÓ ACTUAL: ABÚS VS AGRESSIÓ

El sistema actual, popularment conegut, se centra en la separació entre dues figures o tipus penals: L’ABÚS I L’AGRESSIÓ SEXUAL. I dins d’aquestes dues “categories” es diferencia la pena a imposar segons que hi hagi hagut o no penetració. Precisament d’aquí va sorgir la protesta popular, ja que a nivell terminològic i exclusivament parlant en termes jurídics, només és Delicte de Violació si és una agressió sexual amb penetració.

Ara bé, per comprendre el sistema penal que el regula, hem de fer un pas enrere per analitzar aquesta regulació, les claus de la qual et resumim:

• Tant l’abús com l’agressió són DELICTE.
• El bé jurídic protegit (o el dret lesionat) és la LLIBERTAT SEXUAL, això suposa que quan es vulnera o trenca la llibertat de la persona s’està cometent el delicte.
• Per tant, SENSE CONSENTIMENT LLIURE ES COMET EL DELICTE. Sí, això ja hi era.
• En els casos d’agressió sexual es considera que no només s’ha vulnerat la llibertat sexual, sinó que s’atempta contra la SALUT FÍSICA O LLIBERTAT D’ACTUACIÓ, i que per tant mereix un retret penal més gran.
• És possible la comissió d’un delicte d’abús sexual (recordem no consentiment) on hi hagi penetració. A la pràctica i estant regulat expressament, ens trobem en casos de persones DORMIDES, DROGADES, SEDADES, EN COMA O EN LES QUALS S’HA ABUSAT D’UNA POSICIÓ DE SUPERIORITAT.
• En tots els delictes es requereix no només la realització d’una conducta externa, d’uns fets objectius, sinó també acreditar el coneixement i la voluntat de la persona que va cometre el crim.

Com veiem queda més o menys clara la distinció: 1/ CONSENTIMENT = LÍCIT; 2/ INCONSENTIT = ABÚS, 3/ INCONSENTIT + VIOLÈNCIA/INTIMIDACIÓ = AGRESSIÓ.

Ara bé, a nivell legal, la diferència entre abús i agressió sexual resulta una nimietat a nivell de penes (òbviament l’agressió té més pena), sent el que dispara la condemna el fet d’HAVER-SE PRODUÏT PENETRACIÓ. Vegem:

Per tant, allò que a nivell estructural i terminològic sembla la principal diferència resulta no ser-ho a nivell penològic.

PART 2. FUTURA REGULACIÓ: NOMÉS SÍ ÉS SÍ

Una de les novetats principals és la supressió de la diferenciació entre abús i agressió. Ara es tractarà de forma conjunta, la qual cosa en una primera lectura podria semblar injust, per no tenir rellevància si a més de vulnerar la llibertat sexual, s’ha atacat la salut o coaccionat la víctima. No obstant això, sembla “salvat” aquest obstacle remetent la decisió al Jutge concret que hagi de resoldre l’assumpte, havent de condemnar més greument un cas que un altre, ara bé, sense una clara distinció i al seu lliure arbitri. Ja aventurem que de facto continuarà existint aquesta diferenciació malgrat que a la llei no existeixi.

Un altre dels factors fonamentals és la redacció legal del consentiment, de l’anomenat “només sí que és sí”:

“Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, tenint en compte les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona.”

Nova redacció

Per sort, s’ha prescindit de la regulació inicial del projecte “S’entendrà que no hi ha consentiment quan no s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, tenint en compte les circumstàncies del cas, expressin de manera clara i inequívoca la voluntat de la persona” doncs aquesta definició negativa no definia quan sí que hi havia consentiment, només un supòsit on no n’hi ha. Aquesta redacció ha estat molt durament criticada per dos dictàmens de diferents organismes oficials.

Ara bé, què vol dir aquesta afirmació? Quan hi ha un sí?

1. NO ES REQUEREIX UN SÍ COM UNA EXPRESSIÓ ORAL NI ESCRITA.
2. NOMÉS ES DETALLEN “ACTES” QUE EXPRESSIN EL CONSENTIMENT.
3. AIXÒ SÍ, DE MANERA CLARA.
4. AQUESTS ACTES S’HAN ANALITZAR EN FUNCIÓ DE LES CIRCUMSTÀNCIES EXTERNES, CIRCUMSTÀNCIES NO DEFINIDES

Que hagi d’existir consentiment i que sigui expressat lliurement perquè sigui vàlid és una cosa que no mereixia ni recollir-se per com resulta d’absolutament redundant i que qualsevol estudiant de Dret coneix (o hauria de conèixer).

Aquesta afirmació o guia sobre el consentiment, per més que s’intenten omplir titulars, no resulta gens nova. LA CLAU SEMPRE HA ESTAT EL CONSENTIMENT, i la funció del Tribunal és valorar si ha existit o no, i això només es pot fer analitzant els actes i les circumstàncies contextuals.

Si s’hi afegeix alguna cosa, podria ser el requisit extra que sigui CLAR, malgrat la completa imprecisió del terme. Com es pot veure, s’ha eliminat el terme INEQUÍVOC que contenia la primera redacció, per la qual cosa resulta evident que “és clar” ha de ser una mica menor o més flexible que el terme inequívoc.

I finalment, amb la nova regulació, equiparant-se l’abús a l’agressió, s’ha anomenat Violació aquells casos en què hi hagi penetració ja hi hagi o no violència o intimidació. Aquesta reivindicació podria haver-se solucionat sense modificar el sistema anterior, però així s’equipararan els termes jurídics i vulgar.

PART 3. COMPARATIVA DE PENES

Podria semblar que aquest canvi ha vingut acompanyat d’un augment de penes, però direm que en línies generals s’han mantingut aquestes penes. La tècnica ha estat unificar figures i també unificar les penes. Sense perjudici de l’anterior, ens trobem davant de 3 supòsits on sí que ha existit una autèntica modificació:

• Reducció de la pena del supòsit anterior d’Agressió sexual sense penetració. Passem de 1 a 5 anys de presó amb prou feines d’1 a 4.
• Possible atenuació dels supòsits sense penetració, llevat de casos d’agreujament. Es permet al Jutge (no és obligatori) transformar la pena a MULTA tant en allò que abans era abús com agressió, tenint en compte “menor entitat del fet ia les circumstàncies personals del culpable”
• Augment de pena en casos de submissió química. Anteriorment inclosos dins la categoria d’abús ara formaran part d’un delicte agreujat, ara en veurem la conseqüència.

PART 4. IGUALTAT? ES MANTÉ LA DIFERENCIACIÓ SEGONS SEXES

També ha estat objecte de crítica, i aquest lletrat l’ha sorprès, que s’hagi mantingut una redacció que sembla anacrònica i contrària al LGTBI, i més des del Ministeri que l’ha impulsat. Em refereixo a l’agreujament de pena en el supòsit següent:

“Cuando la víctima sea o haya sido esposa o mujer que esté o haya estado ligada por análoga relación de afectividad, aún sin convivencia”

Circumstància agreujant

S’ha mantingut el rol de gènere en una relació de parella. Aquesta regulació fa anys que comporta problemes per aplicar-se judicialment quan ens trobem davant de parelles del mateix sexe. No només és criticable que el mateix tractament mereixi una agressió sexual sigui d’un gènere a un altre o viceversa, cosa que impedeix aquest article. El seu redactat ha portat (i continua portant) l’absurd, quant a l’aplicació a altres delictes. Si bé s’ha relativitzat el gènere del pronom aquest, allò que resulta impossible de relativitzar és el nom “esposa” o “dona”. La víctima ha de ser del gènere femení, i això genera el problema següent:

• Discutible en casos de parelles homosexuals dona-dona.
• Impossible aplicació en parelles homosexuals home-home.
• Problema per a la determinació del sexe de la víctima. Actualment gènere segons documentació oficial.

Sembla que un supòsit com el que antecedeix, estem parlant de violació, deuria tenir una regulació unitària, deixant de banda el gènere de víctima o agressor. El transcendent és que la violació l’ha dut a terme la teva parella, que és el que mereix la repressió més gran, i deixar a part rols de gènere ineficaços avui dia.

Us deixem el link al nostre article sobre l’anterior reforma, de Protecció de la Infància, part 1 i part 2.

A Barcelona, a 18 de juliol de 2022 per Kilian Álvarez