El delicte d’assetjament no és precisament un delicte nou en el nostre ordenament jurídic, i ja estava regulat des de l’entrada en vigor el 2015. No obstant això, la seva estricta redacció feia molt difícil la seva aplicació excepte en els supòsits més greus, quedant una infinitat de condemnes que per al ciutadà eren dignes de denominar-se assetjament, fora del retret penal.
Així, ens trobàvem amb un delicte d’assetjament genèric, un delicte específic d’assetjament sexual i un altre d’assetjament laboral o mobbing. El problema el trobàvem en l’assetjament comú, per dir-ho així, que requeria la comissió de forma reiterada d’una sèrie de conductes, sent punible sempre que aquesta conducta “alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana”.
La definició donada pels tribunals sobre el fet que s’ha d’entendre com a alteració greu, interpretada sobre la base del tenor literal de la premissa, descartava la majoria de conductes d’assetjament. Així, calia un canvi rellevant a la vida quotidiana de la víctima, com ara: canvi de domicili, canvi de vehicle, canvi de número de telèfon, canvi de treball o fins i tot canvi de ruta per desplaçar-se a la feina.
Per tant, si la situació no era tal per ocasionar aquests canvis dràstics (o la víctima no s’ho podia permetre) generava l’absolució de l’acusat, considerant que aquestes conductes molestes no eren mereixedores de retret penal.
Atesa la discrepància entre el concepte social d’assetjament, molt més ampli, amb el restringit concepte penal d’assetjament, s’han dut a terme diferents reformes durant els darrers anys per incloure aquestes conductes dins del Codi Penal.
REFORMA DELICTE D’ASSETJAMENT COMÚ
En primer lloc, s’ha reformat el text del tipus d’assetjament de l’art. 172.ter CP, modificant-se precisament l’expressió “alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana” per “alteri el desenvolupament normal de la seva vida quotidiana”.
Si abans calia una alteració greu, ara n’hi ha prou amb una alteració “normal”, no definint-se igualment que s’ha d’entendre com aquest concepte. Seran els pròxims anys, a través de les resolucions judicials, els que ens donaran resposta a la pregunta de quina conducta s’ha de condemnar o no, el que és clar és el següent:
- Que les conductes anteriorment sancionades ho continuaran sent actualment.
- Que cal un canvi, una alteració, de la vida quotidiana, i no són suficients les meres accions de l’autor si no originen un resultat.
- Que no tota alteració serà punible. Podent suprimir-se el terme greu, s’ha optat per substituir-lo per normal, cosa que deixa a entendre que conductes que alteren lleument el desenvolupament de la vida quotidiana no estarien incloses en el tipus penal.
NOU DELICTE ASSETJAMENT CARRER
S’ha inclòs en l’art. 173.4.II CP (dins els delictes contra la integritat moral) l’anomenat assetjament de carrer i que en els mitjans de comunicació s’ha donat ressò com la condemna a les floretes de carrer.
No es condemna qualsevol expressió afalagadora, sinó exclusivament aquelles expressions, comportaments o proposicions de caràcter sexual. I això només si objectivament generen una situació d’humiliació o intimidació.
Per tant, s’ha de valorar no només la concreta expressió, sinó el context i el significat social de la mateixa per valorar si és humiliant o no.
No tota expressió, ni tan sols tota proposició indecent, serà per si mateixa constitutiva de delicte, i és requisit indispensable que amb això es danyi la integritat moral o s’ataqui la llibertat de la persona en qüestió.
NOU DELICTE ASSETJAMENT XARXES SOCIALS
També s’afegeix per la denominada “llei del sol sí que és sí” a l’art. 172.ter.5 CP (dins el delicte d’assetjament mateix) una conducta que no es trobava castigada. En concret, es castigarà la creació de perfils de xarxes socials, pàgines de contactes o fins i tot anuncis, la imatge d’una altra persona sense el seu consentiment.
Però exclusivament si això es fa de manera que ocasions una situació d’assetjament, humiliació o fustigació. Es deixaria fora pàgines de fans d’artistes el contingut dels quals és completament diferent del que aquí se sanciona.
Sembla que no n’hi hauria prou amb utilitzar la imatge d’una altra persona en mitjans que no siguin de difusió massiva, pensem a utilitzar la imatge d’una altra persona com a perfil de WhatsApp. Sí que seria delictiu crear-li un perfil en una web de cites, per exemple, per no parlar de crear un anunci on s’ofereixin els serveis sexuals de la víctima.
Tot i llindar amb el delicte de suplantació d’identitat, no abastarien el mateix terreny, ja que per cometre aquest segon delicte realment hi ha d’haver una conducta reiterada en el temps suplantant una persona, mentre que aquí es condemnaria la mera creació del perfil fals.
NOU DELICTE ASSETJAMENT INTERRUPCIÓ DE L’EMBARÀS
Finalment s’ha afegit un nou article, el 172.quater CP, on es condemna els assetjadors tant de les dones que acudeixen a interrompre l’embaràs com el personal sanitari d’aquestes clíniques.
Dins de les conductes punibles trobem des de mers actes molestos o ofensius, fins i tot intimidació o coacció, sempre que afecti de cap manera la llibertat de la persona en qüestió.
Es tracta d’un delicte específic on es rebaixa en cert grau la gravetat de la conducta a meres molèsties si afecten la llibertat.
