Com ja expliquem en un article anterior, és possible la condemna encara que l’única prova de càrrec sigui la declaració de la víctima. Això no vol dir que automàticament qualsevol denúncia hagi de transformar-se en una condemna, ara bé, si no duem a terme a una bona defensa és molt probable que acabi així, i fins i tot més en els casos de Violència de Gènere. La estadística estableix que el 75% de les denúncies acaben en condemna.
PROBES DE LA ACUSACIÓ
Per l’acusació es va aportar a més del seu testimoniatge i denúncia, un comunicat mèdic que va ser validat pel metge del Jutjat, a més de la minuta policial dels agents que van acudir després de la seva anomenada a emergències.
PROBES DE LA DEFENSA
Nosaltres, com a defensa, aportem un vídeo gravat pel client quan la denunciant cridava a la policia, demanem com a testimoni al conserge de l’edifici on es va originar la discussió, i també demanem la citació segons el parer del mèdic forense que havia signat l’informe.
JUDICI
En el mateix acte del judici, l’acusació, de manera sorprenent, va aportar un anterior comunicat mèdic que segons ells confirmaria que no era la primera agressió. No obstant això, vam poder aportar resolució judicial de l’expedient que es va originar després d’aquell informe i que va ser directament arxivat pel Jutge.
Per part seva, el Jutjat erròniament, malgrat que havia estat admès, no va citar al conserge de la finca, la qual cosa va portar al Jutge a prescindir d’ell i continuar amb el Judici.
Després d’un intens interrogatori a les parts, va ser el torn dels agents de Mossos d’Esquadra que van acudir després de la crida. Ells no van presenciar cap agressió, però després de les nostres preguntes va quedar clar que la denunciant no s’afligia en cap moment d’un fort dolor en l’espatlla, ni van veure cap lesió, i que de fet solament volia obtenir una autorització de sortida d’Espanya de la filla en comú.
També interroguem al mèdic forense puix que constava en informe l’existència d’aquest fort dolor. El dolor no és un element constatable per part d’un metge a diferència d’altres lesions visibles, com a enrogiments, hematomes o fins i tot inflamació. Solament era la paraula de la denunciant, sense que existís cap element objetivable pel metge.
El fet d’existir un mòbil espuri (pressionar a la seva exparella per a obtenir l’autorització de sortida) així com l’absència d’elements objectius que poguessin corroborar els fets va portar al dictat d’una sentència favorable als interessos del client, malgrat que l’acusació particular i el Ministeri Fiscal van mantenir la sol·licitud de condemna.
