llei només sí es sí reducció condemnes

Ens aixequem avui, 17 de novembre, amb una autèntica allau de notícies sobre un mateix assumpte, gairebé fent ple, sobre la reducció de condemnes arran de l’aprovació de la llei del només sí que és sí.

La ‘Llei del sol sí que és sí’ propicia la revisió d’una vintena de condemnes a Madrid després de les rebaixes en tres sentències

L’efecte pervers de la llei del ‘sí és sí’ de Montero: dos anys de presó menys per penetrar una menor

Per què la llei del ‘només sí que és sí’ suposa una rebaixa de penes per a alguns agressors sexuals?

Aquestes, entre moltes altres notícies, parlant de supòsits concrets o en general. I la pregunta no és altra que:

Per què es redueix la condemna per la llei de només sí que és sí?

El primer és que no és una novetat, era un mal anunciat que ningú no va voler escoltar. En efecte, no existia ni una sola veu experta que no advertís els problemes de la nova regulació, entre ells el mateix informe del Consell General del Poder Judicial que va remetre al Govern.

De fet, ja al nostre article “LES CLAUS DE LA LLEI DEL NOMÉS SÍ ÉS SÍ” quan encara era un avantprojecte de llei, observàvem els problemes que podia comportar la seva nova redacció.

Que la ministra Montero es defensi acusant els Jutges de masclistes (Irene Montero acusa els jutges de “masclisme” i “d’incomplir” la ‘llei del sol sí que és sí’ per rebaixar penes), com al seu dia va fer contra els advocats que van sol·licitar la reducció de la pena, és una cosa de veritable mal gust i de manca de responsabilitat.

Irene Montero acusa els jutges de “masclisme” i “d’incomplir” la ‘llei del sol sí que és sí’ per rebaixar penes

El CGPJ rebutja els “intolerables atacs” polítics sobre els jutges per aplicar la Llei del ‘només sí que és sí’ d’Igualtat

Aquí, el problema no som els operadors jurídics, l’únic responsable és el legislador. Això és el que passa quan es pretén legislar a cop de titular o sobre la base de discursos polítics. Això és més seriós. Estem parlant d’anys de presó per a una persona i de les repercussions per a la víctima.

Diuen que no eren coneixedors de la retroactivitat que pogués ocasionar la modificació, matèria que s’imparteix a primer de carrera i que trobem ni més ni menys que a l’article 2 del Codi Penal:

  1. No és castigat cap delicte amb pena que no estigui prevista per llei anterior a la seva perpetració. Mancaran, igualment, d’efecte retroactiu les lleis que estableixin mesures de seguretat.
  2. No obstant això, tenen efecte retroactiu les lleis penals que afavoreixin el reu, encara que en entrar en vigor hagi recaigut sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna. En cas de dubte sobre la determinació de la Llei més favorable, serà escoltat el reu. Els fets comesos sota la vigència d’una Llei temporal són jutjats, però, d’acord amb aquesta, llevat que es disposi expressament el contrari.

Sembla que no van llegir fins a l’article 2 ni tampoc van veure els informes oficials ni les notícies que ja advertien d’això.

Per què suposa una reducció de la condemna?

Aquesta situació deriva de la unificació absurda entre el delicte d’abús i agressió. Ara cal anomenar agressió a una situació sense violència ni intimidació, malgrat la contradicció intrínseca que suposa. I a més tindran el mateix tractament.

Aquesta unificació suposa (a grans trets) una unificació de penes. És a dir, que la nova condemna estaria composta per la mínima abús i la màxima agressió. En definitiva: un igual tractament hi hagi violència o no. I per tant: un possible empitjorament als casos d’abús, però un benefici per a l’agressió.

Les reduccions s’estan donant en casos d’AGRESSIÓ SEXUAL AMB PENETRACIÓ en què es va imposar en sentència la pena mínima establerta per llei (6 anys de presó), en entendre el Tribunal que, dins dels casos castigats en aquest precepte (entre altres casos similars), no suposava un de gravetat especial que mereixés una condemna major. Òbviament està explicat per a la comprensió dels llecs en Dret.

La nova llei estableix el mínim a 4 anys, no a 6 anys. I el jutge no pot canviar la sentència i ara justificar el perquè imposa una pena superior al mínim. Per tant, amb tot el dret, aquesta reducció s’ha sol·licitat d’un 33%, i s’està concedint.

Quins altres problemes pot generar la llei del sol s í és sí?

També s’està escoltant, encara que amb menys repercussió, que s’està plantejant la revocació de condemnes d’abús sexual, ja que, a nivell terminològic, s’ha suprimit aquest delicte. Si bé és cert que materialment sí que es manté al Codi Penal, si es fa una interpretació favorable a reu, podria donar lloc a aquesta conseqüència. Això no obstant, aquesta sí que és una qüestió d’interpretació, a diferència de les reduccions de pena que directament deriven de la nova llei.

A més, la manca de concordança amb la LO 5/2000, de Responsabilitat Penal del Menor, podria fer de facto que en qualificar-te tot com a agressió, fos obligatori imposar un mínim d’1 any d’internament a tots els menors que haguessin comès el que abans fos abús (un toqueteig inconsentit o un petó robat). Això no obstant, els jutges de menors estan interpretant la llei de manera que no suposi un perjudici tan desmesurat per al menor.

Com s’hauria d’haver regulat?

Com ja dèiem al nostre article, el clam social (en part provocat pels ara part del Govern i llavors oposició) era: “no és abús, és violació”. Ningú deia ni justificava que fos el mateix un cas amb violència o intimidació, o sense. Era una qüestió que la llei posava el sobrenom de “violació” a les agressions sexuals amb penetració i no als abusos amb penetració, cosa que, terminològicament parlant, generava malestar. Les penes realment eren molt semblants. I en cap cas no hi havia consentiment.

Simplement incloent un paràgraf pel qual també s’anomeni jurídicament violació a l’altre supòsit, hauria donat per saldada aquesta reivindicació.

I si es volia augmentar les penes dels abusos amb ús de substàncies químiques, es podria haver fet sense modificar un sistema d’abús-agressió amb anys d’aplicació i multitud de països que l’avalen.

Ara, després de legislar sense cap coneixement ni cap observança a consells professionals d’alts estaments, se’n dóna la culpa als operadors jurídics (“tots uns fatxes i masclistes” segons s’agafen els mitjans). El mal per a les víctimes ja està fet. La responsabilitat, política i moral haurà de pesar sobre els autors d’aquest canvi legislatiu.